L’esperanto no pot ser instrument de complicitat amb la discriminació i opressió

A la

Comissió sobre el Moviment Esperantista Asiàtic (KAEM) de l’Associació Universal d’Esperanto (UEA)

i

Organització Mundial Juvenil Esperantista (TEJO)

 

Benvolgudes senyores, benvolguts senyors:

 

Les sotasignants, esperantistes i altres persones solidàries amb els pobles oprimits del món, i concretament amb el poble palestí, hem rebut amb sorpresa, tristor i indignación la notícia de l’organització de congressos internacionals d’esperanto a Israel el 2013: Congrés Asiàtic a Jerusalem l’abril, i Congrés Internacional Juvenil a Natzaret l’agost. Vos escrivim en nom de totes les persones defensores de la pau, els drets humans i el compliment del dret internacional que s’han adherit a la campanya pel Boicot, Desinversions i Sancions contra el sistema israelí d’ocupació, colonització i apartheid.

Des de la seva violenta creació a Palestina el 1948 i l’expulsió de més de 750.000 habitants autòctons, Israel sotmet el poble palestí a una ocupació declarada il·legal a desenes de resolucions de l’ONU. El seu règim colonialista oprimeix a les gents palestines de moltes i nombroses maneres, i vulnera els seus drets humans. Només a l’última dècada les morts per assassinats selectius i crims de guerra comesos per l’exèrcit israelià superà la quantitat de 10.000. Actualment encara hi ha milers de persones palestines preses polítiques a presons israelianes, moltes d’elles en arrest administratiu, sense dret a judici i sense saber de quins crims estan acusades. Israel practica constantment la tortura, i continua sense signar la Convenció Internacional contra aquesta pràctica inhumana, que ja han ratificat 153 estats.

 

Israel ocupa il·legalment els territoris palestins de Cisjordània, Gaza i Jerusalem Oriental (a més del Golan sirià), i restringeix la mobilitat de les persones en aquests territoris inconnexos i a través de les seves fronteres. Entre les polítiques d’ocupació de l’estat israelià són especialment greus: la construcció del mur de l’apartheid i l’annexió a Cisjordània, declarat il·legal per la Cort Internacional de Justícia de La Haia; la irrefrenada construcció d’assentaments a Cisjordània; la destrucció de cases palestines a Jerusalem; i l’inhumà bloqueig que pateixen més d’un milió i mig de persones a la Franja de Gaza.

 

A més, Israel impedeix el dret al retorn de milions de refugiats, molts d’ells a miserables camps de refugiats a països veïns, i també el retorn a casa de milers de palestins que hagueren d’emigrar a Europa, els Estats Units i altres països, tot buscant una vida decent. El racisme institucional també discrimina un milió i mig de ciutadans d’Israel, descendents de les famílies palestines que a finals dels anys 40 aconseguiren lliurar-se de les massacres perpetrades per les milícies sionistes i quedar al territori on s’implantà l’estat d’Israel. Aquesta comunitat, que representa més del 20% de la població israeliana, no gaudeix dels mateixos drets civils, educatius, culturals, lingüístics, laborals, socials o econòmics que la resta de la població, ja que no són jueus ni descendents de jueus.

 

Considerant la incapacitat i desinterès de la comunitat internacional per fer efectiu el dret internacional i protegir la població palestina, més de 170 organitzacions palestines de drets humans, ONGs i associacions culturals, professionals i sindicals engegaren el 2005 la campanya internacional Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra l’estat d’Israel fins que acati el dret internacional. Aquesta campanya ciutadana mundial, no violenta i legítica, esta inspirada en la campanya que ajudà a acabar amb el règim colonial i racista de l’apartheid sudafricà.

 

La campanya BDS també té per objectiu institucions culturals i acadèmiques israelianes si no reconeixen de manera explícita els drets de les persones palestines d’acord amb la legislación internacional, o si actuen com a propaganda israeliana. La cultura es pot manipular amb objectius propagandístics, ideològics i polítics. Israel és possiblement un dels exemples més destacables de subordinació de les institucions culturals a les polítiques governamentals. El govern israelià gasta grans quantitats de diners per enviar artistes i intel·lectuals israelians arreu del món, i per organitzar a Israel esdeveniments culturals i artístics, als quals normalment convida representants de l’art i la cultura d’Europa, els Estats Units i Amèrica Llatina principalment.

 

El projecte cultural “Brand Israel” (Marca Israel), que depèn del Ministeri israelià d’Afers Estrangers, fou creat el 2006 amb l’objectiu declarat de rentar la imatge d’Israel a l’estranger, i amb un altre objectiu, en aquest cas no declarat, de llençar una cortina de fum sobre l’ocupació il·legal de Palestina, sobre l’incompliment de la legalitat internacional i sobre els crims de guerra que Israel comet impunement. Com a mostra de la subordinació de la cultura a la propaganda per part d’Israel, l’aleshores viceministre Nisim Ben Shitrit declarà a un diari israelià: “Veiem la cultura i la Hasbara como un instrument de propaganda de primer ordre. No diferencio cultura de Hasbara. (Hasbara és una paraula hebrea per indicar estratègies de comunicació, propaganda i relacions públiques amb l’objectiu de difondre, principalment en la comunitat internacional, els arguments del govern israelià i altres ens sionistes per justificar la seva acció).

 

Conscients d’aquesta manipulació, personalitats de tot el món dedicades a l’art i la cultura, han declarat públicament el seu rebuig a actuar i prendre part a esdeveniments culturals a Israel, o patrocinats per institucions israelianes, d’acord amb les recomanacions de la campanya pel boicot cultural contra l’apartheid israelià. Artistes i intel·lectuals de moltes nacionalitats i orígens, també israelianes i jueves, han proclamat la seva adhesió al boicot cultural com a instrument de pressió per acabar amb aquest règim colonial. Entre els més coneguts hi ha Elvis Costello, Emma Thompson, Roger Waters, Santana, Pixies, Mike Leigh, Ken Loach, Snoop Dogg, Damon Albarn, Klaxons, Jean-Luc Godard, Brian Eno, Yes Men, Cassandra Wilson, Peter Brook, Udi Aloni, Devendra Banhart, Iain Banks, Eduardo Galeano, Stéphane Hessel, Juan Goytisolo, Ilan Pappe, Naomi Klein, Henning Mankell, Mahmud Darwish, John Berger, Arundhati Roy i Alice Walker entre d’altres.

Segons Ronnie Kasrils, exdirigent del Congrès Nacional Africà i exministre de Seguretat de Sudàfrica, la situació de les persones palestines és avui pitjor que la de les negres sudafricanes sota l’apartheid. Lau visita a Palestina inspirà a l’arquebisbe sudafricà i premi Nobel de la Pau Desmond Tutu aquestes paraules: “De la mateixa manera que diguérem durant l’apartheid que no era apropiat per als artistes internacionals venir a Sudàfirca a actuar en una societat fundada sobre lleis discriminatòries i exclusivitat racial, igualment avui seria un error per a l’Òpera de la Ciutat del Cap actuar a Israel.”

 

Està previst que el Congrès Asiàtic d’Esperanto tinga lloc a en Jerusalem. Sabeu que Israel ocupa il·legalmente toda la part oriental de Jerusalem, inclosa la Ciutat Antiga? Sabeu quantes cases palestines han estat esbucades per les autoritats de Jerusalem a la darrera dècada? Sabeu que s’hi ha executat el tancament de teatres, centres culturals i literaris, així com festivals musicals, i que fins i tot policies armats irromperen a l’obertura d’un festival internacional organitzat pel Consolat Britànic i la Unesco al Teatre Nacional Palestí, a Jerusalem Oriental?

 

Tal es la persecució de la població palestina al municipi de Jerusalem que el poeta israelià Aharon Xabtai, en rebutjar a participar al festival internacional de poesia a Jerusalem el 2006 declarà: “Gràcies per la invitació, però preferiria esborrar el meu nom de la llista de participants. He llegit aquests dies sobre les atrocitats comeses al punt de control de Qalandia. Estic en contra que tinga lloc un festival poètic a una ciutat on els àrabs són sistemàticament i cruel oprimits, tancats entre murs, desposseïts dels seus drets i les seves cases, humillats a punts de control, i on les lleis internacionals s’incompleixen. Crec que fins i tot els poetes no haurien d’haver ignorat en el passat, ni haurien d’ignorar avui, la persecució i la discriminació en raó de raça o nacionalitat”. Nosaltres afegim que, amb més motiu, les esperantistes no ho podem ignorar tampoc.

 

Els esdeveniments culturals internacionals a Israel són de fet instruments de propaganda per “normalitzar” i rentar la imatge d’aquest estat, que només pot reeixir amagant la discriminació racial, la neteja ètnica, i menyspreant i ignorant absolutament la població indígena.

 

Desgraciadament el movimento esperantista sembla no ser-ne una excepció. Als butlletins i altres informacions sobre els congressos, i en altres mitjans d’informació del moviment esperantista israelià no hi ha gairebé cap al·lusió al poble palestí, que habita l’actual territori d’Israel des de fa molts de segles, i des de fa algunes dècades expulsat, perseguit, discriminat i/o minoritzat. Tampoc no ih ha cap al·lusió a la seva cultura, llengua, història o simple existència. Es parla de cultura i història jueves, i de llengua hebrea, com si Israel fos un estat només jueu. La ignorància i el menyspreu del poble palestí semblen estar arrelats també a l’ambient esperantista israelià. Al butlletí sobre el Congrès fins i tot es parla de la part antiga de Jerusalem o de Qumram (prop de la Mar Morta) com si fossen part d’Israel, ignorant el fet que estan a terres internacionalment reconegudes com a part dels territoris palestins no israelians. També s’omet el fet que per arribar a Qumram d’ha de circular per carreteres prohibides o restringides a no israelianes, tot i que es troben fora d’Israel.

 

Creiem que l’esperanto no pot ser instrument de complicitat amb la discriminació, opressió i expulsió d’un poble mitjançant el nostre silenci o omissió.

 

Per tot això vos demanem que el Congrés Asiàtic d’Esperanto i el Congrés Internacional Juvenil de l 2013 no tinguen lloc a Israel i que, si és possible, s’organitzin a un país lliure de discriminació racial i respectuós amb els drets humans i la legislació internacional.

 

Atentament,

 

Per signar aquesta petició, originalment en esperanto, prem

http://www.change.org/petitions/esperanto-ne-estu-ilo-de-komplico-en-diskriminacio-kaj-subpremo-ne-organizu-internaciaj-kongresoj-en-israelo

Advertisements

Respondi

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Ŝanĝi )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Ŝanĝi )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Ŝanĝi )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Ŝanĝi )

Connecting to %s